L'església de Alajar il · luminada de nit amb la Lluna inclosa.
dijous, 31 de juliol del 2014
ESGLESIA DE SANT ESTEVE DE OLIUS EL SOLSONES
Consagrada l'any 1079, és un edifici interessant del romànic rudimentari. Consta d'una sola nau amb volta de canó, amb absissemicircular amb arcuacions i bandes llombardes i tres finestres. Unes escales condueixen al presbiteri, originant un espai superior, i unes altres davallen a la cripta. Il·luminada per tres finestres, segueix la planta de l'absis i consta de tres naus separades per columnes amb capitells.
ESGLESIA DE SANT CRISTOFOL D'ANYOS ANDORRA
L'església original era de dimensions reduïdes, de 5 per 4 m amb una nau rectangular i un absis semicircular fet de blocs de pedra regular cobert per una volta de quart d'esfera. Al segle xvi es va ampliar allargant la nau i la seva alçada amb una nova coberta. Es van enderrocar els murs sud i oest. d'època romànica es conserven l'absis i el mur nord. Es va aprofitar la part baixa del campanar de planta quadrada, que era prop de l'absis, per integrar-la a la nau. Un nou campanar petit de torre es va aixecar sobre el mur oest amb una finestra a cada cara i teulada de quatre vessants.[1]
dilluns, 7 de juliol del 2014
SANT JORDI DE LLOBERES BAGES
Església d’una nau, de petites dimensions i amb volta lleugerament apuntada, un petit absis orientat a llevant corona l’església i un petit campanar d’època posterior substitueix l’original. La portada d’entrada, a migdia, està formada per blocs de carreus ben treballats.
diumenge, 6 de juliol del 2014
dissabte, 5 de juliol del 2014
SANTA EUGUENIA DE RELAT BAGES
Formada inicialment per una nau amb volta de canó i un sol absis, fou modificada, renovada i ampliada al final dels segles XVII i XIX. El seu campanar de tres pisos ha estat restaurat a finals del segle XX.
divendres, 4 de juliol del 2014
FORN SOLAR D'ODELLÒ ALTA CERDANYA
és un forn que opera amb energia solar. La seva potència és d'un megawatt. Juntament amb el forn solar de Taixkent (Uzbekistan), és un dels més grans del món.Símbol mundial de l'energia solar als Països Catalans, el gran forn solar d'Odelló es troba a la ciutat de Font-romeu, Odelló i Vià de laCerdanya, al nord dels Països Catalans.
dijous, 3 de juliol del 2014
LES GORGES DEL SEGRE
conèixer les impressionants gorges del Segre i la soledat de l’alta coma de la Culassa.El camí que seguirem havia estat antigament força freqüentat per pastors i pelegrins que anaven al santuari de Núria. Bonics paisatges amb amplis pastius i de boscos frondosos de pi negre.
ELS BANYS DE LLÒ ALTA CERDANYA
Al Banys de Llo us podeu relaxar voltats de muntanyes, boscos i moltes vegades amb la neu ran d’aigua. Ah!! i quan cauen als rajos d’aigua no hi posen música com a Caldea. (També s’han fet reformes que han ampliat piscines i jacuzzis)
LES RESTES DE LA ERMITA DE SANT FELIU DE LLÒ ALTA CERDANYA
Fou la capella del Castell primitiu de Lló. Apareix per primer cop en un document del 1259.
Es una església de petites dimensions amb nau capçada per un absis semicircular.
L'entrada es troba a la façana de ponent, sobre el qual s'aixeca el campanar d'espadanya d'un sol ull.
Hom hi pot observar opus spicatum.
dimecres, 2 de juliol del 2014
CASTELLDE LLÒ ALTA CERDANYA
El municipi integra,diversos elements de fortificació medieval (castell Vell, torre de Sant Feliu, torre del Vaqueró...), símbols d’una important activitat pretèrita.
SANT FRUCTUOS DE LLÓ ALTA CERDANYA
La planta de la nau és trapezoïdal amb un absis cobert com la nau, amb una volta apuntada. En ambdós costats de la nau es van construir dues capelles per costat, amb data, segons hi ha inscrit en una finestra, de l'any 1707.
dimarts, 1 de juliol del 2014
ESGLESIA DE SANT ESTEVE D'ÀLAS CERDANYA
mencions d'Alàs documentades al segle X en parlen sempre com a vila. L'any 979, els marmessors del vescomte d'Osona Guadall (que era germà del bisbe Guisad d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'alou que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. També el bisbe Sal·la d'Urgell, pel seu testament del 1003, deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del segle XIX.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)