CAMPANAR DE LA ESGLESIA DE SANT PERE PRADES CONFLENY

 El campanar, romànic i quadrat, és del segle XII.

ESGLESIA DE SANT PERE PRADES CONFLENY

l'església parroquial de Sant Pere (segle xvii), bastida al mateix lloc de l'anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al segle IX; el campanar, romànic i quadrat, és del segle XII; l'altar major té un notable retaule de fusta policromada de Josep Sunyer (1699).

ESGLESIA DE SANT PERE DE PRADES CONFLENY

 l'església parroquial de Sant Pere (segle xvii), bastida al mateix lloc de l'anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al segle IX.

SANTA FE DEL MONSENY

L'arquitecte havia de ser el famós Domènech i Montaner, nebot de Ramón de Montaner, però finalment va ser el seu fill Pere Domènech i Roura, qui va realitzar un magnífic projecte, un bell llac perfectament integrat en l'entorn natural, un llac artificial que no sembla que ho sigui.

SANTA FE DEL MONSENY

Com que no hi havia electricitat, va fer construir una presa prop del nou edifici que avui es coneix com l'Estanyol. L'Estanyol aviat va ser insuficient i el 1920 es va iniciar la construcció d'un segon pantà que va ser acabat el 1935. Aquest és l'actual Pantà de Santa Fe.

SANTA FE DEL MONSENY

A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe les obres del qual van començar en 1910. 

SANTA FE DEL MONTSENY

L'hotel va ser construït en 1914 al costat de l'antiga ermita romànica de Santa Fe. Per a la construcció de l'hotel i del pantà es va usar granit extret de la mateixa vall.

ERMITA DE SANTA FE EL MONSENY

 La capella de Santa Fe del Montseny és el centre històric de la vall i el que li ha donat el nom. Aquesta surt documentada el 1231. El 1270 hi residia un grup d'eremites que s'anomenaven orde d'ermitans de Santa Fe, 

CAPELLA DE SANT JOAN JONCET CATALUNYA NORT

Els habitants de Joncet i els de Serdinya tenien molt contacte, depenien del mateix senyor, el rei. Joncet era una possessió dels Comtes de Cerdanya, passada en 1117 al rei d'Aragó, i no va canviar de senyor fins a la revolució.

CAPELLA DE SANT JOAN DE JONCET CATALUNYA NORT

L'església de Joncet està dedicada a Sant Joan Baptista i data de 1646. Peteneció ala familia Mas que l'havia fet construir i la casa estava pròxima. En 1860 va ser comprada per Michel Clastres, cura de Codalet que la va restaurar.

ESGLESIA DE SANT ANDREU D'OLETTE CATALUNYA NORT

El municipi es va formar el 1827 per la integració en l'antic municipi d'Oleta del municipi d'Èvol. Actualment, a més del poble d'Oleta comprèn també els pobles d'Èvol i de Tuïr d'Èvol, el castell d'Èvol i la Bastida d'Oleta.

ESGLESIA DE SANT ANDREU D'OLETTE CATELUNYA NORT

El poble d'Olette se situa a l'esquerra del riu Tet, a la confluència amb els rius d'Èvol i de Cabrils. És un dels pobles més vitals en aquesta zona de la comarca. A la vora de la carretera RN116, que correspon a l'antiga Via Confluentana, disposa d'una estació ferroviària del Tren Groc. L'església parroquial és dedicada a Sant Andreu.

SANTA MARIA DEL GRAU EL BAGES

Està situada dins el terme del castell de Fals l'església és documentada ja l'any 1039: el 1154 apareix com a parròquia.^[1] El segle XVII deuria estar mal conservada perquè el bisbe prohibia que s'hi celebrés missa sense arreglar-la.^[

SANTA MARIA DEL GRAU EL BAGES

 La capçalera preromànica, reconvertida en atri capgirant l'orientació del temple, té una planta quadrada i és cobert amb volta de ferradura feta amb lloses col·locades a plec de llibre.

SANTA MARIA DEL GRAU EL BAGES

 És una construcció formada per dos cossos d'edifici d'èpoques immediates: la capçalera preromànica i la nau del segle XII o començaments del XIII. La nau és coberta amb volta de canó força apuntada. Al mur de migdia hi ha el portal de dos arcs en degradació que havia estat tapat per la casa dels ermitans. 

SANTA EUGENIA DE BERGA OSONA

Edifici d'una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer.Al segle XII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada,

INTERIOR DE L'ERMITA DE LA SOLEDAT SELVANERA

A l'interior s'observa una volta semicircular amb una cornisa esgraonada que ressegueix tot el perfil interior de l'edifici i un presbiteri lleugerament elevat per un esgraó. L'interior d'aquesta ermita, fins i tot la volta, es troba pintat de color ocre, a excepció d'una franja d'un metre i mig que arrenca des de terra, que està pintada de color salmó. A la part de l'altar hi ha tres fornícules que s'obren al mur, la central, més gran i coronada per una petxina i les dues laterals, que alberguen la figura de dos sants. L'única font de llum que il·luminen l'interior de l'ermita és una petita rosassa que hi ha damunt de la portada d'accés.

INTERIOR DE LA ERMITA DE LA SOLEDAT

L'ermita de la Soledat gaudia de tres aplecs a l'any. El més singular es feia el quart diumenge de Quaresma en el quals reunian els veïns de les rodalies per beneir les terres i es repartia mistela.

ERMITA DE LA SODETAT SELVANERA

 La nau està reforçada a banda i banda amb dos parells de contraforts. Sembla que va ser allargada per la part del presbiteri.

HERMITA DE LA SOLEDAT

Del Segle XVIII, situada al peu mateix de la carretera de Selvanera. És un edifici de planta rectangular, sense absis. La porta, d'arc rebaixat, és al frontis, on hi ha un òcul, que és la única entrada de llum, i un petit campanar de cadireta. a la porta hi ha la data de 1781.