SANT MARTI DE SONAMAL

 L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. 

SANT MARTI DE SONAMAL

 L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). A vegades, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.

SANT MARTI DE SONAMAL

El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle XVIII.

SANT MARTI DE SONAMAL

Es una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona

SANT MARTI DEL CLOT

 Es documenta ja al 1145 i és citada, l'any 1253 com "Sancti Martini de Teneriza", nom que va modificar-se més tard per "Terneriza" i "Tornariça", fins a arribar a la denominació de Sant Martí de Tornadissa, encara vigent

SANT MARTI DEL CLOT

 L'absis és semicircular, amb finestra central cega, i mig amagat per la construcció de la sagristia. L'interior es va enguixar després e la guerra per tapar la negror que deixà l'incendi iconoclasta del juliol de 1936.^[1]

SANT MARTI DEL CLOT

És una construcció del segle XII molt modificada.^[1] D'una sola nau, sobrealçada i modificada durant el segle XVIII amb afegitons a les façanes nord i sud que li donaren, a l'interior, forma de creu.^[1] A la part romànica dels murs es pot veure un fris sostingut per senzilles mènsules

SANT SALVADOR DE BIANYA

És tracta d'un edifici d'una sola nau, amb volta de canó, lleugerament apuntada. Fou ampliada al segle XVIII, amb dos capelles laterals a mode de fals transsepte.

SANT SALVADOR DE BIANYA

L'edifici actual va ser consagrat l'any 1170 pel bisbe de Girona, Guillem de Monells. Està considerat com un dels temples més bells de la comarca.

SANT SALVADOR DE BIANYA

Es troba en el centre del petit nucli del mateix nom. Apareix documentada per primera vegada l'any 1090, com una de les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

Poc després els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines.

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

 La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada.^[2] Hi ha una gran torre amb campana

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

Amb els terratrèmols del segle xv es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada. A partir de l'any 1592 es va convertir en una parròquia

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

La primera notícia està documentada l'any 1060, en què consta com a parròquia. L'any 1108 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, va cedir-la al monestir de Santa Maria de Manlleu. L'any 1362, segons el Llibre verd dels feus de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle XVI a ser a rectoria independent. 

SANTA MARIA PUIGPARDINES VALL D'BAS

és un monestir del petit nucli de Puigpardines, al municipi de la Vall d'en Bas 

LA RECTORIA DE GALLIFA

La data de construcció de l'edifici actual de la rectoria és desconeguda. Se suposa que existí una primera rectoria al mateix lloc o en un altre indret, edificada al mateix temps que l'església parroquial, o bé després de la seva restauració el segle XII

ESGLESIA DE SANT PERE I SANT FELIU GALLIFA

La porta, formada per dos arcs de mig punt, és a la façana de migdia. Es pot datar a la segona meitat del segle XI.

SANT PERE I SANT FELIU GALLIFA

Està documentada des de l'any 1060. És una església de nau única rectangular, coberta amb volta de canó, amb capçalera triabsidal. Els paraments exteriors estan decorats amb un fris d'arcuacions cegues sota la cornisa i lesenes de tipus llombard a l'absis

ESGLESIA DE SANT PRIVAT D'BAS

El lloc de Sant Privat d'en Bas apareix per primera vegada l'any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple.

ESGLESIA DE SANT PRIVAT D'BAS

L'església es documenta l'any 1017, en la carta de dotació del bisbat de Besalú. A partir del segle XII el lloc de Sant privat del Bas passà a mans dels vescomtes de Bas.

ESGLESIA DE SANT PRIVAT D'BAS

L'edifici original d'època romànica és la nau central que tenia probablement un absis semicircular a migdia però al segle XVIII, moment en què es van afegir les capelles, també es va ampliar la nau cap al sud i es va canviar l'orientació de l'església.^[1

ESGLESIA DE SANT PRIVAT D'BAS

És una església d'una nau coberta amb volta de canó que acaba amb testera plana. A ambdós costats de la nau s'obren capelles mitjançant arcs de mig punt. Les capelles del costat de ponent estan unides entre elles

FONT DEL POBLE EL MALLOL

SANT MARTI MALLOL VALL D'BAS

SANT MARTI DE MALLOL VALL D'BAS

SANT MARTI EL MALLOL LA VALL D'BAS

ERMITA DE SANT MARTI DEL CORB

Sant Martí és una menuda església d'una sola nau i absis semicircular. L'accés es realitza a través d'una escalinata i d'una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.^[1]

A cada costat de la porta d'ingrés hi ha dues obertures amb reixes de ferro forjat que permeten observar l'interior del temple. Damunt el frontispici hi ha el cloquer, d'espadanya, amb un sol ull.^[1]

Bastida amb pedra menuda del país i coberta de teules.^[

INTERIOR DE LA ERMITA DE SANT MARTI DEL CORB

Damunt el frontispici hi ha el cloquer, d'espadanya, amb un sol ull.^[

ERMITA DE SANT MARTI DEL CORB

A cada costat de la porta d'ingrés hi ha dues obertures amb reixes de ferro forjat que permeten observar l'interior del temple.

ERMITA DE SANT MARTI DEL CORB

Sant Martí és una menuda església d'una sola nau i absis semicircular. L'accés es realitza a través d'una escalinata i d'una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

ESGLESIA NOVA SANT SALVADOR CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Obra feta amb pedra volcànica del segle XX, és l’església nova del poble amb el mateix nom que l’església medieval de la cinglera de Castellfollit.

SANT SALVADOR CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Es tracta d'una antiga església parroquial situada al caire del cingle basàltic. El seu origen és romànic però ha sofert nombroses modificacions a causa, primer, dels terratrèmols del segle XV i, 

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

 Aleshores ja no tenia comunitat. Malgrat això, la llista de priors arriba fins al 1835.^[6] Al primer terç del segle xix, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l'abandó del conjunt.^[1] El 1918 el campanar de l'Església de Santa Maria va ser reformat i el 1919 s'hi va instal·lar un rellotge i dues campanes noves, tot plegat costejat per Joan Castanyer i Massegur

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

Tingué una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. Durant els segles següents va dependre d'aquest, fins que el 1431 fou unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, decisió que fou revocada pel papa Nicolau V el 1452. Finalment, el 1592, el papa Climent VIII l'uní al monestir de Sant Pere de Camprodon.

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

Va ser fundat per Guifré I comte de Girona i Besalú vers el 852, i la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. Malgrat les donacions inicials, fou un monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l'uní en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

 Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.^[1] A l'interior del temple es pot llegir "NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723" i "ACCENDE NVANDO PVRVN'TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723"

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l'Infant

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

L'església conté cinc campanes, tres s'ubiquen a la sala de campanes i dues a l'estructura metàl·lica de damunt del campanar. Dintre de la torre hi ha la campana "Climent" creada el segle XVIII i dues campanes del segle XX, donació de Joan Castanyer i Massegur.

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

Al costat de l'església, hi ha una casa anomenada "El Monestir" o "L'Abadia", amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l'antic monestir junt amb l'església.^[3] Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle xviii.

SANTA MARIA DE RIUDAURA GARROTXA

Santa Maria de Ridaura, també coneguda com a abadia o monestir de Santa Maria, és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle XV, fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc.^[1] El 1918 es va reformar el campanar.

ESGLESIA DE SANTA MARIA LA PINYA VALL D'BAS

També és d'especial interès la pica baptismal d'immersió procedent de Sant Joan dels Balbs.

ESGLESIA DE SANTA MARIA LA PINYA VALL D'BAS

Un parell de pedres que surten de la paret, permòdols, com si haguessin estat destinats a aguantar alguna biga. 

ESGLESIA DE SANTA MARIA LA PINYA VALL D'BAS

Santa Maria de la Cabeça data del segle X i està situada al mig del petit nucli urbà. Consagrada per l'abat Oliva el 1022, conserva pocs vestigis romànics originals, destacant alguns carreus a la part de ponent que estan al descobert a la part de migdia,

ESGLESIA DE SANT PERE LES PRESSES VALL D'BAS

El temple en un edifici d’estil neoclàssic, de tres naus, separades per columnes gruixudes. Es tracta d’una obra d’imitació neoclàssica, de les darreries del segle XVIII, amb tres naus separades per columnes, bastida al mateix lloc que la consagrada pel bisbe Berenguer Dalmau, l’any 1019.

ESGLESIA DE SANT PERE LES PRESSES VALL D'BAS

Va ser consagrada el 1119 pel bisbe Berenguer Dalmau, però és probable que aquesta fos la tercera construcció. En l’església actual no es conserva cap vestigi romànic, ja que al llarg dels segles ha sofert diverses transformacions, la darrera de les quals fou la de la fi del segle XVIII,

ESGLESIA DE SANT PERE LES PRESSES VALL D'BAS

Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.

ESGLESIA DE SANT PERE DE LA PORTELLA BERGUEDA

L'edifici des de l'exterior presenta tres cossos. El primer està format per la façana rematada per un gran campanar de cadireta de dos pisos, cinc ulls i quatre campanes. 

ESGLESIA DE SANT PERE DE LA PORTELLA EL BERGUEDA

Es tracta d'una església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb capelles laterals, amb el transsepte abans de la capçalera de forma quadrangular que acull l'altar major.^[