diumenge, 13 d’abril del 2014

L'ESCUT DEL COL-LEGI SANT RAMONT DE PENYAFORT VILAFRANCA DEL PENEDES


A Vilafranca del Penedès, tot just a un cantó de la Plaça de l’Oli, podem trobar la que fou precisament la Casa del Marqués d’Alfarràs, construïda no se sap exactament quin any (ben entrat el 1.700) i que ha tingut, a més de la seva funció original, altres usos com per exemple ser el punt de control d’entrada “d’estrangers” a la vila a l’arribada del còlera asiàtic, que va provocar més de 200 morts a Vilafranca durant l’estiu del 1.854.

INTERIOR DE CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ



Can Pahissa és una casa modernista de la ciutat. 

INTERIOR DE CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ



Edifici de l'any 1921 que pertanyia a l'Indià Sebastià Soler i Miró, el ​​Projecte fou realitzat per l'arquitecte Josep M. Miró i Guibernau.  Després d'unes petites remodelacions, aquesta casa va obrir les seves portes com a Casal Municipal d'Avis de la ciutat.

INTERIOR DE CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ


És espectacular el vestíbul, amb una composició de fantasia basada en formes sinuoses i ovoidals, així com els vitralls policroms de la lluerna del saló 

dijous, 10 d’abril del 2014

PILOTA DAL DEL ARBRE


BIBLIOTECA MUSEU VICTOR BALAGUE VILANOVA I DE GELTRÚ



L'edifici, construït entre els anys 1882 i 1884, és obra de l'arquitecte Jeroni Granell i Mundet i és al centre de Vilanova i la Geltrú, . Fou concebut expressament per albergar una biblioteca i un museu, cosa gens habitual en l'època. L'edifici té forma de temple, amb decoracions neoegípcies i neogregues, pròpies de l'arquitectura eclèctica de finals del segle XIX, just abans d'arribar el Modernisme.
A la façana de l'edifici hi han les escultures de l'arquebisbe Francesc Armanyà i el poeta Manuel de Cabanyes, que foren destacats vilanovins del segle XIX. Damunt l'entrada es pot llegir el lema Surge et ambula (Aixeca't i camina, en llatí).

CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ


És l'edifici modernista més notable de Vilanova. Va ser construït entre 1916 i 1921 promogut per Sebastià Soler Miró, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comerç de guano. És espectacular el vestíbul, amb una composició de fantasia basada en formes sinuoses i ovoïdals.