L'església conté cinc campanes, tres s'ubiquen a la sala de campanes i dues a l'estructura metàl·lica de damunt del campanar. Dintre de la torre hi ha la campana "Climent" creada el segle XVIII i dues campanes del segle XX, donació de Joan Castanyer i Massegur.
Al costat de l'església, hi ha una casa anomenada "El Monestir" o "L'Abadia", amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l'antic monestir junt amb l'església.[3] Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle xviii.
Santa Maria de Ridaura, també coneguda com a abadia o monestir de Santa Maria, és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle XV, fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc.[1] El 1918 es va reformar el campanar.
També és d'especial interès la pica baptismal d'immersió procedent de Sant Joan dels Balbs.
Un parell de pedres que surten de la paret, permòdols, com si haguessin estat destinats a aguantar alguna biga.
Santa Maria de la Cabeça data del segle X i està situada al mig del petit nucli urbà. Consagrada per l'abat Oliva el 1022, conserva pocs vestigis romànics originals, destacant alguns carreus a la part de ponent que estan al descobert a la part de migdia,
El temple en un edifici d’estil neoclàssic, de tres naus, separades per columnes gruixudes. Es tracta d’una obra d’imitació neoclàssica, de les darreries del segle XVIII, amb tres naus separades per columnes, bastida al mateix lloc que la consagrada pel bisbe Berenguer Dalmau, l’any 1019.
