SANT MARTI DE SONAMAL

 L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. 

SANT MARTI DE SONAMAL

 L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). A vegades, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.

SANT MARTI DE SONAMAL

El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle XVIII.

SANT MARTI DE SONAMAL

Es una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona

SANT MARTI DEL CLOT

 Es documenta ja al 1145 i és citada, l'any 1253 com "Sancti Martini de Teneriza", nom que va modificar-se més tard per "Terneriza" i "Tornariça", fins a arribar a la denominació de Sant Martí de Tornadissa, encara vigent

SANT MARTI DEL CLOT

 L'absis és semicircular, amb finestra central cega, i mig amagat per la construcció de la sagristia. L'interior es va enguixar després e la guerra per tapar la negror que deixà l'incendi iconoclasta del juliol de 1936.^[1]

SANT MARTI DEL CLOT

És una construcció del segle XII molt modificada.^[1] D'una sola nau, sobrealçada i modificada durant el segle XVIII amb afegitons a les façanes nord i sud que li donaren, a l'interior, forma de creu.^[1] A la part romànica dels murs es pot veure un fris sostingut per senzilles mènsules