MONESTIR DE SANT JOAN LES FONTS

L'església és documentada l'any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel. L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí. Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.^[

SANTUARI DE SANTA MARIA DEL MONT

L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent.

SANTUARI DE SANTA MARIA DEL MONT

La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys des de 1222. 

SANTUARI DE LA MARE DE DEU DEL MONT

La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà)

LA FONT DEL MONJO

Un vell del país me digué que en temps antich no hi era, més que, passant per allí uns perseguidors de moros, nóm sapigué dir qui, sentiren una gran set i exclamaren: "Si Déu nos fes mercè d'un poch d'aigua!".
I en el mateix instant vegenren brollar aqueixa font de terra.

MONESTIR DE SANT LLORENÇ DE SOUS ( o "DEL MONT" )

L'església de Sant Llorenç de Sous està inclosa en les disposicions legals de protecció del patrimoni històric que afecten el conjunt del monestir de Sant Llorenç del Mont.

MONESTIR DE SANT LLORENS DE SOUS ( O "DEL MONT" )

La ruïna de l'església del monestir de Sant Llorenç del Mont, molt danyada ja en els terratrèmols del segle XV, obligà a abandonar-la definitivament en el segle XVIII.

AQUEST ES EL BAR

QUI SI ATRAVEIX

ANEM DE TAPES A VIHELLA

AVUI VA DE TAPAS

EL CORB

DETALLS DE PEDRA

ESGLESIA DE SANT PERE MARTOR DE PESACAMPS EL SOLSONES

Al seu interior conserva el Retaule major de Sant Martí, procedent de la parròquia de Llanera. S'ha perdut el pedestal i la predel·la però la resta és en bon estat de conservació.

ESGLESIA DE SANT MARTI DE PERACAMPS EL SOLSONES

És de planta rectangular amb absis. El terra és de mosaic i les parets estan enguixades. Hi ha un cor i també una sagristia al fons de la nau a mà dreta de l'altar. A l'exterior, a la dreta de l'entrada hi ha un campanar rectangular amb sostre de quatre vessants. Té quatre obertures dovellades amb un arc de mig punt.

L'entrada de l'església presenta un porxo amb coberta de dos vessants i arcada de mig punt.

TANCA ORIGINAL

De Sant Marti de Terrassola .

SANT MARTI DE TERRASSOLA BARONIA DE RIALB

dues finestres romàniques de doble esqueixada al mur de migjorn i una finestra tapiada a l'absis, tallant una de les set lesenes i vuit arcuacions.

SANT MARTI DE TERRASSOLA BARONIA DE RIALB

Presenta absis amb arc triomfal i quatre mòdols amb tres arcs torals i doble capelleta amb arcs formers als laterals.

SANT MARTI DE TERRASSOLA BARONIA DE RIALB

És un edifici de planta rectangular amb volta de canó i cobertaposterior esfondrada. Presenta absis amb arc triomfal i quatre mòdols amb tres arcs torals i doble capelleta amb arcs formers als laterals.

ESGLESIA DE SANTA MARIA DE PALAU BARONIA DE RIALB

És una església de tres naus, separada per tres arcades i absis nord convertit en sagristia. Volta de canó esfondrada i coberta amb encavalladesde fusta i teula. Arcuacions tot al llarg del mur sud en els seus dos nivells, igual que la resta del mur nord romànic.

ESGLESIA DE SANTA MARIA DE PALAU BARONIA DE RIALB

L'any 809 és esmentada a propòsit de l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell. Els segles XI i XII es consuma la construcció de les esglésies romàniques de la Baronia de Rialb.

ORIGINAL INDICADO DE LA FONT D'ABAT

LA FONT D'ABAT LA POTELLA ELBERGUEDÁ

Un petit recó on anava el Abat.

CASA DEL ABAT DE SANT PERE DE LA PORTELLA EL BERGUEDÁ

 Entre aquestes cal esmentar l'espaiós palau abacial del segle XVIII (1775).

MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA EL BERGUEDÁ

L'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella, és coneguda documentalment des del 997.

ESGLESIA DE SANT PERE DE LA PORTELLA EL BERGUEDÁ

És d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular. L'absis és decorat externament amb decoració de tipus llombard : un fris d'arcuacions cegues sostingut per semicolumnes adossades, rematades per uns daus trapezïals a manera de capitells.

BOLETS

SANTA COLOMA ANDORRA

EL GEGANTÓ TOCAT DEL BOLET

CRIPTA DE SANT PERE D'AGER

Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta.

COL-LEGIATA DE SANT PERE D' AGER

Davant de l'església, al costat est del monument, hi ha les restes del claustre gòtic, obrat amb pedra blanca, de gran contrast amb la pedra de l'església, i una portada renaixentista que comunica amb la sala capitular, coberta amb una volta estrellada.

SANT PERE D'AGER

Al vell mig de la Vall d’ Àger, al punt més alt de la vila d’Àger, s’alça l’antiga canònica de St. Pere: Un conjunt del segle XI: una església, un claustre i diferents estances, tot envoltat per una muralla que dominava tota la vall.

ESTANY DE PUIGCERDA CISNES

TARDO A PUIGCERDA

TARDO A PUIGCERDA

SANTA MARIA DE GUALTER

En l'obra del monestir s'hi poden observar restes força primitives, és a dir, del segle X

SANTA MARIA DE GUALTER

El lloc de Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pelós, que l'hauria ocupat abans del 890. El 1079 el comte Ermengol IV d'Urgell

SANT GIRVES DE LA HERETAT DE GUARDIA S.XI

SANT GIRVES DE LA HERETAT DE GUARDIA S. XI

SOMBRES

PELS VOLTANS DE LA SAGRERA GALLIFA

AJUNTAMENT DE GALLIFA

MONUMENT DEL MILENARI GALLIFA

RECTORIA DE GALLIFA

La data de construcció de l'edifici actual de la rectoria és desconeguda. Se suposa que existí una primera rectoria al mateix lloc o en un altre indret, edificada al mateix temps que l'església parroquial, o bé després de la seva restauració el segle XII

RACTORIA DE GALLIFA

La rectoria de Gallifa es troba separada de l'església parroquial uns centenars de metres. El seu aspecte és el d'una masia, amb les característiques específiques d'aquestes: les golfes, coberts, corts per a bestiar, etc. Posseeix també terres de cultiu que progressivament s'han anat abandonant. 

SANT PERE I SANT FELIU GALLIFA

De nau única rectangular, coberta amb volta de canó, amb capçalera triabsidal. Els paraments exteriors estan decorats amb un fris d'arcuacions cegues sota la cornisa i lesenes de tipus llombard a l'absis.

SANT PERE I SANT FELIU GALLIFA

L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1060. Fou consagrada entre 1140 i 1180, en temps que Bernat de Rocafort era senyor de Gallifa,